dijous, 28 de maig del 2015

Aprovada la revisió del Codi infart a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre

Proposta de resolució presentada pel grup parlamentari Socialista a la Comissió de Salut del Parlament i aprovada avui mateix:

Exposició de motius
L’any 2006 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Director de Malalties de l’Aparell Circulatori (malalties cerebrovasculars, cardiovasculars i vasculars perifèriques), eina fonamental per planificar els serveis i els recursos sanitaris i avaluar-los de manera sistemàtica i periòdica, del que segons el registre de Mortalitat de Catalunya era, els anys 2003-2004, la primera causa de mort al nostre país (es desconeixia la xifra de defuncions per infart agut de miocardi).
Tot i que fins aquell moment no es disposaven de dades específiques sobre la taxa poblacional d’incidència mitjana per infart agut de miocardi, sí que es tenia informació que l’infart agut de miocardi representava un 39% de les altes hospitalàries per cardiopaties isquèmiques (no es tenien dades de supervivència). I també es coneixia el nombre d’intervencions coronàries percutànies (angioplàsties primàries), procediment terapèutic que cal fer als pacients que han patit un infart de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST) per desobstruir l’artèria, i que l’any 2004 eren de 76 per milió d’habitants, molt lluny de la mitjana espanyola de 170 per milió d’habitants.
Seguint les directrius de l’esmentat Pla Director i del Seu Consell Assessor, l’any 2007, el Departament de Salut va posar en marxa el Codi infart, un protocol d’actuacions que va significar reduir pràcticament a la meitat el temps de resposta del sistema sanitari i amb l’objectiu de garantir un temps màxim de 120 minuts entre el diagnòstic d’un SCA i la pràctica de l’angioplàstia primària si és el cas; i en definitiva, per tal que el pacient sospitós de tenir un infart rebi les mesures diagnòstiques i terapèutiques apropiades, en els diferents punts de la xarxa assistencial.
Aquest protocol es va anar implementant paulatinament al conjunt del territori fins 2009, i va significar l’obertura de nous serveis d’hemodinàmica a diferents hospitals per a tot el territori de Catalunya. També va implicar un canvi substantiu de caire quantitatiu i qualitatiu en els recursos de transport sanitari que presten suport vital avançat, fent que el SEM posi a disposició una unitat de suport vital avançat que permet fer un primer diagnòstic mitjançant un electrocardiograma i, en cas de ser necessari, l’administració d’un primer tractament que permeti atendre la urgència i estabilitzar el pacient.
Així mateix, tal i com estableix el Pla Director de Malalties de l’Aparell Circulatori, per acomplir els temps de resposta del Codi Infart i amb l’objectiu d’incrementar l’índex d’angioplàsties primàries fins, com a mínim, la mitjana espanyola, entre altres mesures, es van incrementar el nombre de llits a les unitats coronàries dels hospitals de la xarxa pública i fruit dels estudis de distribució temporals dels infarts aguts de miocardi que estableixen que el 85% es produeixen entre les 8 del matí i les 8 del vespre es va preveure un primer desplegament per a tot el territori d’unitats d’hemodinàmica per tal d’incrementar el nombre de pacients que eren tractats amb aquest tipus d’intervenció.
Catalunya ha reduït en un 35% la mortalitat per infart agut de miocardi i segons dades de la Societat Espanyola de Cardiologia vam passar de 160 angioplàsties primàries per milió d’habitants l’any 2008 a 325 l’any 2010. Avui aquest tractament ja és rebut pel 96% dels pacients a Catalunya. I tot i que l’any 2012 Catalunya no va millorar la mortalitat per aquest concepte respecte el 2011, segons aquesta mateixa font, som la quarta comunitat autònoma amb millor taxa de mortalitat per IAM per darrera de Navarra, Balears i Madrid i una de les deu que compta amb un sistema organitzat en xarxa pel tractament de l’infart.
Avui, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, com l’Arnau de Vilanova de Lleida i el Josep Trueta de Girona, compten amb una unitat d’hemodinàmica amb horari d’atenció de 8 h a 20 h. Més enllà d’aquest horari, els pacients que un cop estabilitzats requereixen de tractaments més complexos, són derivats a Hospitals de Barcelona; tanmateix, els riscos que se’n deriven d’aquest tipus de malalties fan convenient la revisió dels serveis disponibles fora de l’àrea de Barcelona, com a mínim, a les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona.
Per desgràcia, l’Hospital de Tarragona ha estat exemple fa poques setmanes d’aquesta necessitat, en donar-se el cas d’un pacient que va ser derivat a l’Hospital de Bellvitge i va morir durant el trasllat. Cal tenir present que el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona és el de referència no només per a la població del Camp de Tarragona, sinó també per la de les Terres de l’Ebre, i per tant de gran importància per als casos que requereixen una atenció urgent i en la qual el temps de resposta és vital.
Actualment, les dades qualitatives monitoritzades a través de la Central de Resultats de l’AQUAS ens permeten dir que la descentralització millora els temps de resposta sense perdre qualitat i alhora demostren que hi ha la massa crítica suficient per a comptar com a mínim a l’Hospital de Tarragona amb el servei d’hemodinàmica obert les 24 hores. El mateix Departament reconeix que l’ampliació horària del 2012 de l’hemodinàmica en aquest hospital va permetre incrementar un 97% el nombre de codis activats i tractats i un increment del nombre d’angioplàsties primàries.
Cal tenir present, a més, que a la Regió sanitària del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre s’activen proporcionalment menys codis infarts que a la resta del territori, concretament l’any 2013, 260 Codis Infart, un 8% del total de Catalunya quan s’estima que aquest percentatge hauria d’ésser superior al 10%. Durant el 2014 més de 80 pacients van ser derivats en horari nocturn des d’aquest hospital, quan les dades del propi Departament demostren que el Joan XXIII podria absorbir tota l’activitat amb l’ampliació de l’horari les 24 hores; per tant, aproximadament un 7,5% dels codis infarts activats al Joan XXIII són derivats a Barcelona, xifra perfectament assumible si el servei d’hemodinàmica donés cobertura les 24 hores al dia.
A la Regió sanitària de Terres de l’Ebre es varen activar l’any 2010 47 Codis Infart (1.6% del total de Codis activats a Catalunya), el 2011 44 (1.5%), el 2012 també 44 (1.4%) i el primer semestre de 2013 30 (1.8%), segons dades del propi Departament de Salut en resposta parlamentària al Grup Socialista.
Segons dades del Pla Director de Malalties Circulatòries corresponents al 2012, del total de Codis Infart activats a Terres de l’Ebre, l’angioplàstia (obertura de l’artèria coronària) s’efectuà només en un 30% els primers 120 minuts, mentre que a la Regió de Barcelona el percentatge supera el 80% i al Camp de Tarragona, Girona i la Catalunya Central se situa entorn del 40%.
Durant la Legislatura passada, a inicis de l’any 2012, el Grup parlamentari Socialista va presentar una proposta de resolució sobre el garantiment del funcionament continuat del servei d’hemodinàmica als hospitals Joan XXIII de Tarragona, Arnau de Vilanova de Lleida i Doctor Josep Trueta de Girona i de nou l’actual legislatura, l’any 2013 el Grup parlamentari Socialista va presentar una proposta de resolució per tal que el Govern garantís el funcionament del servei d’hemodinàmica les 24 hores del dia com a mínim a cadascun dels principals hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública de Tarragona, Lleida i Girona. Arrel d’aquesta darrera iniciativa, el Parlament de Catalunya, a la Resolució 310/X, va mandatar el Govern a avaluar els resultats del funcionament del servei d’hemodinàmica dotze hores al dia els set dies de la setmana als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona i Josep Trueta de Girona al llarg del 2013 i el 2014 i, d’acord amb criteris científics, d’equitat, de qualitat i de planificació, decidir sobre l’obertura les vint-i-quatre hores d’aquest servei en aquests hospitals.
L’especificitat geogràfica i l’alta dispersió poblacional de les Terres de l’Ebre obliguen a revisar els protocols de sensibilització a tota la població de Terres de l’Ebre per la ràpida activació del Codi Infart a través del 112, i l’actuació del transport sanitari medicalitzat, terrestre i aeri, des de qualsevol punt del territori i de tota la xarxa sanitària de Terres de l’Ebre.
Vist que el Govern ha anunciat l’obertura 24 dels serveis d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, conjuntament amb els de Lleida i Girona. Caldria que el primer semestre de 2015, en el marc del Consell Assessor del Pla Director de Malalties Circulatòries, es revisin quins són els elements de millora a la Regió sanitària de Terres d’Ebre (activació, trasllat i possible creació d’una antena d’hemodinàmica) i específicament a l’Hospital Verge de la Cinta.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
1. Revisar el primer semestre de 2015, en el marc del Pla Director de Malalties Circulatòries, l’especificitat del Codi Infart a la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, a fi de disminuir el temps d’intervenció angioplàstica dels pacients d’aquest territori.
2. Millorar al llarg del 2015 els serveis de transport sanitari medicalitzat terrestre i aeri a les Terres de l’Ebre, per tal de disminuir el temps d’atenció als pacients amb infart d’aquest territori. Així mateix, considerar la necessitat de dotar d’helicòpters medicalitzats de vol nocturn.
3. Impulsar una campanya de sensibilització ciutadana a Terres de l’Ebre per difondre el Codi Infart i els mecanismes d’activació, especialment la trucada al 112 davant la sospita d’infart.

4. Avaluar al llarg del 2015 quins són els elements de millora a la Regió sanitària de Terres d’Ebre (activació, trasllat i possible creació d’una antena d’hemodinàmica) que es poden implementar a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per tal d’incrementar el nombre d’angioplàsties primàries a la seva població de referència, valorant també la possibilitat d’arribar a acords per tal de prestar serveis als pacients de zones limítrofes a les Terres de l’Ebre, com el Matarranya i el Maestrat.

Esmena acceptada de CIU 
Del punt 2
«2. Millorar al llarg del 2015 els serveis de transport sanitari medicalitzat terrestre i aeri a les Terres de l’Ebre, per tal de disminuir el temps d’atenció als pacients amb infart d’aquest territori. Així mateix, considerar la necessitat de dotar d’helicòpters medicalitzats de vol nocturn

Transacció amb ERC 
Del punt 4
«4. Avaluar al llarg del 2015 quins són els elements de millora a la Regió sanitària de Terres d’Ebre que es poden implementar a la Regió per millorar l’atenció sanitària en cas d’infart amb equitat per a la seva població de referència respecte altres territoris. Aquesta avaluació es farà respecte l’activació del codi infart, el trasllat de pacients i una possible creació d’una antena d’hemodinàmica a l’Hospital Verge de la Cinta, sempre i quan es consideri adequat pels estàndards que marquen les guies de pràctica clínica sobre el volum, requeriments tècnics i d’expertesa pel funcionament d’equips d’hemodinàmica i cardiologia intervencionista.»